Manel-web.jpg
OO-23 by Marie Staggat bw.jpg
TAB_SALVE_2_Rocafort.jpg
darkskythree.jpg
bG B5.jpg
Animic Gustaff Choos _DSF4817low.jpg
calavento-horizontal1ok.jpg
AWIR LEON by WilliamK-2.jpg
Renaldo_Clara2.jpg
(baixa) NicoRoig_Portada_Vol71_Disseny Ingridpicanyol_Foto LaiaGutierrez2.jpg
11122016-11122016-8K8A936514cmcmscñ.jpg
Playback Maracas promo.jpg
Manel-web.jpg

MANEL


SCROLL DOWN

MANEL


A diferència dels tres anteriors, enregistrats en estricta intimitat, el quart disc del quartet barceloní significa la seva primera experiència amb un productor, el nord- americà Jake Aron, que ha col·laborat amb artistes com Grizzly Bear, Jamie Lidell, tUnE-yArDs o Chairlift.

Amb la seva ajuda, Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé planificaren una gravació en dos fases que va tenir lloc entre novembre i desembre passats: la primera a Dreamland, un estudi instal·lat a una antiga església prop de Woodstock; la segona a Dr. Wu’s, l’estudi d’en Jake situat a Brooklyn (Nova York) . El resultat són onze cançons que, masteritzades a l’Sterling Sound per en Chris Gehringer (Rihanna, Drake, Nas, Wu-Tang Clan), redefineixen amb matisos electrònics el seu so. 

Després d’acomiadar 2016 amb la presència destacada de “Jo competeixo” a les llistes de millors discos de l’any, MANEL anuncien una gira europea, que el proper mes de maig, els portarà a Anglaterra, Irlanda, França, Suïssa, Luxemburg i Alemanya. Al Festival’Era tindrem l’oportunitat de veure la que, per molts, és la banda referència de Catalunya sense aglomeracions i a pocs metres de l’escenari. Després d’un 2016 on van visitar la majoria de grans festivals d’Espanya, aquesta vegada toca demostrar el que valen en un paratge únic i familiar.

OO-23 by Marie Staggat bw.jpg

OCTAVE ONE (US)


OCTAVE ONE (US)


El live d’Octave One és una de les raons per les quals els procuctors de Detroit estan en constant demanda.

Sobre l’escenari, Octave One transforma sintetitzadors i seqüenciadors en vaixells de funk, house i simfònic beats. El duet americà ha publicat molts dels clàssics de les pistes de ball que defineixen una era. És la creació dels germans Lenny i Laurence Burden la que va rebentar l’escena de Detroit en els 90 amb el seu debut “I Believe”.

Ara, Octave One pugen la marxa al seu següent capítol: Una gira mundial i el seu nou single “Just don’t speak”. L’EP “Love by Machine” va sortir a finals de l’any passat i ens visiten per fer saltar a tots els assistens del Moritz Festival’Era. Es tracta d’una actuació que trenca amb el so que altres anys ha ambientat el festival, buscant portar un dels millors lives del món a un entorn bucòlic i especial com és la masia de Can Gascons.

TAB_SALVE_2_Rocafort.jpg

TRIÁNGULO DE AMOR BIZARRO


TRIÁNGULO DE AMOR BIZARRO


Amb un quart disc poc els falta per demostrar a Triángulo de Amor Bizarro. L’actuació al nostre festival els consagrarà davant del nostre públic per fer ballar a tothom un cop arribi la nit.

Ja no poden sortir en més llistes d’El Millor, ni rebre millors premis pels seus discos, ni millors crítiques, ni ningú podrà dir que no tenen un directe increïble. No es pot negar que són una referència clara per a altres ar- tistes contemporanis, les declaracions de molts músics ho corrobóren. Triángulo ja han deixat enrere el hype i el difícil tercer disc; han fet cançons que sobreviuran generacions. I ara? Jutja-ho tu mateix.

El grup consolida la formació de “Victoria Mística” (Rodrigo, Isa, Rafa, Zippo) i lliura la col·lecció de cançons que menys s’ajusta a l’estil que els de neix.

Mai havien tocat tan ràpid, tampoc tan a poc a poc. Aquí va un altre grapat d’honestedat que porta la seva música una mica més enllà. Des del desenfrenament rítmic carregat de fuzz ns a les melodies més dolces i somiadores, amb aquests textos personals plagats de referències.

darkskythree.jpg

DARK SKY (UK)


DARK SKY (UK)


Matt Benyayer i Tom Edwards constitueixen el duet Dark Sky nascut a Londres. Havent-se conegut a l’escola secundària, Dark Sky es va formar el 2009 gràcies a l’amor mutu per l’escena musical electrònica anglesa. 

El 2014 es van estrenar amb el seu primer àlbum “Imagin” junt a Monkeytown Records, el segell de Modeselektor, que es va convertir en un ambient perfecte per donar via lliure a la percussió i a l’ànima única que van caracteritzar el disc.

Després d’un llarg temps d’estudi, aquest abril han llançat “Othona”, un àlbum de 9 cançons que ens retorna a la profunditat i a la foscor de la música de ball d’on va emergir el grup.

Aquest any ens permetrà veure un live elaborat amb afecte i d’una qualitat immensa, iniciant la part més electrònica de la vetllada, fent gaudir i enamorant al públic d’aquesta edició 2017.

bG B5.jpg

BEGUN


BEGUN


beGun ens visita per segona vegada al Moritz Festival’Era. Després de sorprendre a tothom amb el seu live durant la primera actuació, aquest any comptarem amb un dj-set molt especial per tancar el festival, sempre a través del seu eclecticisme tan característic.

Reconegut per ser un dels productors amb major projecció de l’escena electrònica barcelonesa, beGun ha produït el seu nou treball ‘AMMA’ després de dos meteòrics anys replets d’actuacions en festivals (Sónar, Boiler Room, SXSW, BBK Live, Piknic Electronik, Soma, Mutek, DGTL, Oval Space, Bahidorá o Magnetic Fields entre molts altres) i després de la publicació de diversos EPs que han rebut el reconeixement de mitjans internacionals com Vice, xlr8r, NPR, Remezcla, LifeBoxSet, Tiny Mixtapes, RBMA Radio, BBC1, Dj Mag o Radio3;  a més de ser premiat com a Millor Track Electrònic 2013 i Millor Video 2014 per l’Associació de Segells Independents d’Espanya.

Aquest nou treball suposa un punt de inflexió en la carrera de beGun, una clara evolució cap a un so més madur i profund sense renunciar a la seva essència paisatgística ni a la seva elegància compositiva. Fidel als seus anteriors treballs, “AMMA” (Foehn Records) suposa un nou viatge musical, la destinació del qual és aquesta vegada el continent africà on inclou dotze talls titulats amb noms de ciutats, totes elles escampades de dalt a baix del continent.

Animic Gustaff Choos _DSF4817low.jpg

ANÍMIC


ANÍMIC


Anímic actuarà al Moritz Festival’Era amb “Skin” sota el braç. Un disc que deixa enrere el so dels seus dos últims àlbums, “Hannah” i “Hannibal”. Una actuació que enlluernarà al nostre públic, portant-lo de viatge amb el nou toc electrònic que ja es podia entreveure en algunes cançons de l’últim disc.

A “Skin” hi punyalades de pur techno elèctric i electrificat sobre el cos encara calent del que una vegada va ser la banda. Així sonen, per exemple, “TV” i “Glass”. Però el que realment abunda a l’àlbum és l’alternança entre carícia i cop, entre atraure’t per seduir-te i allunyar-te per seduir-te encara més, creant aquesta dependència que només sentim quan el que desitgem ens és pres. Així funcionen “Inhuman”, “Slave” o el gran final amb tocs industrials de la impactant “Whales”. I, fins i tot, hi ha moments per llepar-se les ferides i reposar l’ànima, com “Silence” o “Hidden” que podria convertir-se en el millor ganxo per aquells que encara observin el canvi, la floreta, la transformació d’Anímic des de la desconfiança. 

Perquè tornem al principi: la fidelitat és un valor ambigu i complex, però quan supera proves de foc com aquesta, saps que durarà fins al final dels teus dies.

calavento-horizontal1ok.jpg

CALA VENTO


CALA VENTO


Cala Vento serà una de les actuacions més esperades per l’audiència. Aquest duet ha pujat ràpidament dins de l’escena espanyola i catalana, convertint-se en un diamant a punt de ser polit i amb ganes de reivindicar-se a la nostra masia.

Amb el seu debut homònim, la banda de l’Empordà va demostrar que són capaços de molt amb molt poc. Ara, onze mesos després, tornen amb un nou disc per explicar que res va ser fortuït. “Fruto Panorama” (BCore, 2017) ve per quedar-se. Manté les constants vitals de la banda intactes sumant-li un gir en el pols, altres ritmes i altres salses.

Onze cançons que pots escoltar assegut des del racó menys il·luminat de la pista de ball, o escalant triomfant a la riba més crespada de la teva vida. Un pas al capdavant mirant cap a enrere. Mirant cap a enrere, un pas al capdavant.

AWIR LEON by WilliamK-2.jpg

AWIR LEON (FR)


AWIR LEON (FR)


Awir Leon és un cantant, autor, productor i ballarí francès establert a Amsterdam. Nascut al nord de França, és a la capital holandesa (i als llocs que ha visitat durant la seva carrera) on ha desenvolupat el seu projecte en solitari. Actuarà per primera vegada a un festival de l’estat espanyol, pel que serà una oportunitat única per tot aquell que tingui ganes d’endinsar-se en el seu món musical.

Amb “Giants”, el seu àlbum debut de 10 cançons editat a l’octubre de 2016, Awir Leon ha confirmat qui és. Instrumental al principi i jugant al voltant de les línies entre l’orgànic i l’electrònica. Awir, voluntàriament minimalista, intenta ampliar els detalls i transmetre un missatge directe i nu. És també a través de la seva escriptura i veus que li lliura el missatge.

Poesia intimista i tranquil·litzadora, el músic fa que les paraules dels seus pensaments ballin fins que entren dins dels nostres. Aquesta veu que busca l’honestedat; aquest so que empeny cap al matí, fan de “Giants”, un àlbum que confirma el seu talent.

Renaldo_Clara2.jpg

RENALDO & CLARA


RENALDO & CLARA


Els motllos són per trencar-los. Ja sabíem que Renaldo & Clara era un gran grup de pop, però dins el pop també es poden fer girs i en aquest cas ens sorprenen amb una veritable filigrana. Dues paraules: llum i color. Toca dir adéu a la malenconia per mirar cap a fora i regalar-nos unes cançons que fins i tot podrien travessar la boira hivernal de Lleida. 

Amb “Els afores”, Renaldo & Clara acceleren el tempo i es reinventen. Descobrim ja el nou color amb el tema de presentació, “Fent amics”, un joc del gat i el ratolí tant per la seva alegria musical com per la història que relata. “Fins un altre dia” atresora una de les grans tornades del disc. La titular “Els afores” desprèn llum des d’un enfoc subtilment electrònic, mentre que “Monument” ens sorprèn amb detalls afro-pop i un nal contundent. I sí, no hi manquen els temes intimistes marca de la casa: “Llindar absolut”, “Els secrets”... 

(baixa) NicoRoig_Portada_Vol71_Disseny Ingridpicanyol_Foto LaiaGutierrez2.jpg

NICO ROIG


NICO ROIG


Nico Roig ens visita per presentar “Vol.71”, el seu tercer disc en solitari. Tretze noves cançons en què l’autor s’allunya de la vessant més cantautora dels seus darrers treballs per crear un discurs més de banda, més orquestral si cap. Per això ha estat arranjat, gravat i produït de manera coral amb la formació que realitzarà els directes.

Aquest nou treball és un recorregut per la ment de diferents personatges, situacions o paisatges que conviuen en el què podria ser un planeta. Planeta que, per un simple ordre d’arxiu, rep l’asèptic nom de “Vol.71”.

Hi ha ciència-ficció, hi ha amor del bo i amor del boig, hi ha felicitat, tendresa i por, hi ha drogues, animals...

El ventall estilístic és tan variat com ho són les històries que s’hi expliquen. Força i delicadesa (cada una més que l’altra) en un disc d’una grandíssima riquesa musical.

La banda són Pau Rodríguez (Za!), Juan Rodríguez Berbín (Seward) i David Soler.
Segons el mateix Roig “ha sigut com tenir quatre productors treballant en el disc!”. 

11122016-11122016-8K8A936514cmcmscñ.jpg

BARBOTT


BARBOTT


Barbott és ritme, però també melodia. Barbott és fresca creativitat travessada per la millor tradició. Barbott són riffs envolupants edificats sobre una base impecable i coronats per una veu seductora i misteriosa. Barbott són corbes sense cinturó; espirals que es despleguen fins a l’infinit; repeticions que no s’esgoten i estranyes fórmules sense solució. Tot això és el que s’espera d’aquesta actuació al Moritz Festival’Era; segur que no deixarà indiferent a ningú.

Des de les seves primeres aparicions en festes universitàries van gravar el seu primer EP Margarita (2013) de la mà de Jaime García i Toni Toledo productors de Sexy Sadie.

En els últims anys, han anat gestant la seva pròpia visió de l’indie rock amb un so molt “fresh” plagat de potents riffs i melodies adherents amb punxades que oscil·len entre els clarobscurs del pop.

A finals del 2015, graven en els ArcticWave Studios de Barcelona ‘Corbis’ el seu àlbum debut (2016) del que tothom parla, editat sota el segell discográfic La Cupula Music.

Playback Maracas promo.jpg

PLAYBACK MARACAS


PLAYBACK MARACAS


Playback Maracas és el nou projecte musical d’Álex Pérez i Eloi Martínez. Música electrònica en directe a partir de guitarra, baix, sintetitzadors i samplers (Álex) i de bateria, percussions, sintetitzadors i vocoder (Eloi). Amb només 2 músics a l’escenari són capaços de crear una experiència multiinstrumental pròpia de tota una banda, jugant amb loops i bases electròniques autoproduides.

En molt pocs mesos, i penjant els seus temes a Youtube, han aconseguit captar l’atenció dels mitjans (MondoSonoro, Jenesaispop, Indiespot, Binaural…) i són una de les bandes nacionals confirmades per al Primavera Sound 2017 i el Sónar 2017.

Al Moritz Festival’Era aportaran una atmosfera única, diferent del que es podria veure en grans festivals, i que farà ballar al seu ritme tot aquell que busqui moure els peus.

Una recomanació: esborra tot el que has escoltat fins ara i obre la teva ment per navegar pels impredictibles paisatges electrònics de Playback Maracas. Quan els vegis en directe ja seràs un altre company de viatge més.